Skip to content

El repte d’un Podem integrador

Sandra Mínguez, diputada per València a Les Corts.

 

Tirem la vista enrere. 11 Juny del 2015. Recordeu el que féreu aquest dia? Jo mai ho oblidaré. Aquest dia es van constituir les Corts Valencianes i vam prendre acta com a diputats i diputades de Podem. El meu somriure sol acompanyar-me la major part del meu temps. Aquest dia estava dibuixada en el meu rostre de forma contínua. Per primera vegada en dècades hi havia gent corrent fent política. Després de molt esforç, molts somnis i d’hores robades a la nostra vida personal, havia pagat la pena.

Des de l’escó, i contemplant l’hemicicle, podia veure a Alberto Fabra, Rita Barberá i Maria José Catalá. A només uns metres de distància, jo, una professora de matemàtiques que venia del 15M i d’un any i mig (que semblava una dècada!) tan esgotador com il·lusionant.

Per primera vegada en dècades, el vot d’una professora valia exactament el mateix que el d’una d’aquestes persones a les quals els havia exigit en tantíssimes manifestacions i concentracions que mirassen pel seu país. Em va donar vertigen la reflexió en recordar la quantitat de vegades que li havia dit a aquella gent que ja estava bé de retallades i barracons, i que les nostres xiquetes i xiquets estaven sofrint un minvament intolerable en la qualitat de la seua educació. De sobte una professora podia dir-li a la cara a la senyora Catalá tot el que li va dir des del carrer i aquesta no va voler escoltar.

Recorde la sensació. Teníem dret a estar allí. Aquesta ara també era la nostra casa. Miràvem a les institucions amb el respecte que els té la gent honrada i corrent del nostre país i també amb la precaució de qui sap que aquell món creat per qui les havia segrestat podia arribar a segrestar també als qui entràvem per canviar-ho.

Recorde tretze persones que no ens coneixíem entre nosaltres. Algunes veníem del 15M, vam veure néixer i ajudem a fer créixer aquest meravellós projecte que és Podem. Unes altres es van incorporar durant la constitució del Consell Ciutadà Valencià, i unes altres per a la composició de les candidatures a les eleccions autonòmiques. Hi havia una gran diversitat i era important fer equip, teixir confiances entre els uns i els altres i començar a desenvolupar una política interna de cures. Al cap i a la fi, els bons lideratges, o els lideratges democràtics, són aquells que saben cuidar i integrar als qui representen perquè se senten part d’un projecte conjunt. I això comporta saber reconèixer la pluralitat de veus que existeixen en el seu interior i posar l’interès col·lectiu per sobre del rèdit polític personal. En els partits això mai ha estat així, sempre s’ha premiat el tancament de files i la proximitat al poder intern en comptes del diàleg i la llibertat per opinar diferent. Podem va néixer per ser diferent també en aquest sentit, i desgraciadament he vist molts tics preocupants lligats a la vella política.

Fent una radiografia del present del nostre país podem veure que el 15M va donar veu i presència pública a una nova generació. De vegades és decebedor, parle de Podem, la forma en la qual he vist que s’ha relacionat l’edat amb la solvència o el bon fer. No deixa de ser il·lustratiu que companys com Iñigo o Pablo, per citar les cares amb més impacte, hagen estat capaces de canviar la realitat del nostre país sense ni tan sols haver complert els quaranta. Malgrat ser un moviment protagonitzat majoritàriament per joves, durant el 15M vam entendre que és la combinació de totes i cadascuna de les persones, independentment de la seua edat, la qual cosa enriqueix els debats i els projectes, i que en aquest país hi havia un tap generacional que impedia a la joventut expressar-se políticament. També això ha estat present en Podem. Però no sempre ha estat així.

Recorde el Podem del principi, al que ajudem a néixer, el d’abans de les Europees, on si ens volíem, ens cuidàvem, ens respectàvem i s’integraven totes les veus per molt discordants que anaren, perquè debatíem honestament i mirant pel bé del projecte. I així ha estat també amb molts companys que s’han anat sumant en el camí.

A una persona com jo, provinent de la cultura del 15M, que ve a aportar el seu granet de sorra per demostrar que les coses es poden fer de manera diferent i que es troba amb maneres de funcionar de la vella política, se li trenca el cor. Almenys jo així ho he sentit. He vist, desgraciadament, com a molts companys i companyes en Podem han abandonat el projecte per la mateixa sensació. Vull un Podem que cuide (les dones i també els homes). Un Podem honest. Un Podem que no trenque més cors. Un Podem que repare els trencats. Un Podem que oferisca cors bonics i sans de nou als qui han marxat i als qui vindran. Un Podem que integre. Plural, en el qual la sinceritat i l’amor tornen a ser els protagonistes de la política.

 

Publicat a eldiario.es el 5 d’abril de 2017:
http://www.eldiario.es/cv/opinion/reto-Podem-integrador_6_629997008.html